SOY LEYENDA
I am legend
(1954)

Richard Matheson

Editorial:
Minotauro (2003)

Col.lecció:
Pegasus

Núm: 25

Pàgines: 179

Altres edicions:

CATALÀ
1988 Laertes, l'Arcà, 74

ESPANYOL:

2006 Minotauro. Booket. Ciencia ficción, 8009

2003 Minotauro. Pegasus

2000 Círculo de lectores

1988 Minotauro

1986 Planeta. Bestsellers Planeta, 98

Soy Leyenda és una original història de vampirs però narrada des de punts de vista molt diferents a clàssics com Dràcula o El misterio de Salem's Lot. Richard Matheson ens acosta al mite vampíric des de una vessant científica en un ambient de Ciència Ficció Catastrofista.

Rober Neville és l'únic supervivent d'una guerra bacteriològica de proporcions mundials: La resta de la població del planeta s'ha convertit en vampir. Amb aquest punt de partida ja s'observen diferències bàsiques entre les novel.les esmentades anteriorment i aquesta. Soy Leyenda tracta més de la sol.litud, de l'esperança, en definitiva de la desesperació d'un home que lluita sol, dia a dia, contra tot un món que de cop i volta se li ha girat en contra. Per un cantó, Neville es dedica a assasinar tants vampirs com pot, mentre que per l'altre tracta d'investigar la causa que ha originat la plaga i la seva possible erradicació.

L'autor ens traslllada a un futur proper (per la seva època), el 1976 per explicar-nos de manera senzilla i directa la història d'aquest supervivent. Cal reconeixer el mèrit de Matheson alhora d'escriure un llibre tan coherent amb tan poques pàgines (podem llegir-nos l'obra pràcticament en una tarda). Potser es troben a faltar uns capítols més, per profunditzar un alguns temes que només es tracten de passada.

La moralina de la novel.la és una altra però: Qui és el diferent? Un sòl home que es dedica a exterminar tota una població, o la mateixa població que resulta que ara han canviat i tenen un nou ordre en les coses? Aquí ve quan Matheson es queda un pèl curt alhora d'analitzar aquestes reflexions.

Tot i això, no hi ha dubte que Soy Leyenda és una molt bona novel.la. Original i fàcilment assimilable, es queda un pèl curta però sovint és millor aquest fet que no llegir un totxo on hi sobren la meitat de les pàgines.